La meva àvia va millorar el nostre vocabulari amb el seu famós "així caigués el cap de Déu...". El meu avi, per no quedar enrera, utilitzava el "no confonguis uns collons amb un rosari, encara que tot pengi", del seu bon amic Joan de Palafrugell (i tot allò dels set pilars que aguanten la cagadora de Cristo). Jo ho he intentat, però sempre m´han dit que en una noia no queda bonic. No m'ha quedat altra que aquest blog, per esbravar-me.
Tots els personatges, situacions i noms d´aquest diari són ficticis i qualsevol semblança amb la realitat és, òbviament, pura coincidència.
