Als matins, hi ha momentsque valen per dos
In the morning, there are moments that are a year's worth
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 3.0 Unported License.
La meva àvia va millorar el nostre vocabulari amb el seu famós "així caigués el cap de Déu...". El meu avi, per no quedar enrera, utilitzava el "no confonguis uns collons amb un rosari, encara que tot pengi", del seu bon amic Joan de Palafrugell (i tot allò dels set pilars que aguanten la cagadora de Cristo). Jo ho he intentat, però sempre m´han dit que en una noia no queda bonic. No m'ha quedat altra que aquest blog, per esbravar-me.
Tots els personatges, situacions i noms d´aquest diari són ficticis i qualsevol semblança amb la realitat és, òbviament, pura coincidència.
FAS TARD?
Club de Fans
Arxiu del blog
-
▼
2009
(20)
- ► de desembre (7)
-
▼
de novembre
(13)
- el violinista de la Linia 3...
- la mare d´en Tabalet...
- un moment que val per dos...
- Et faig un esquema...?
- A la meva sogra li encanta ordenar...
- Bon dia...!
- interferències...
- Miris od kiselog kupusa
- Tinc el cap ple de fullaraca...
- Hobbies inútils...
- Pedagogia activa...
- La mama pop...
- Quan en Sasa viatja...
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 3.0 Unported License.
falta la Laura, que ha arribat tard!
ResponElimina